des. 022013
 

Una de les característiques comunes a tots els règims dictatorials és l’absolut menyspreu a tot allò que es considera contrari o oposat.  I és justament el menyspreu, l’exhibició pública i indecorosa del menyspreu, més concretament, un dels trets característics de la manera de fer del PP.  Repassem, com qui no vol la cosa, alguns exemples:

– Menyspreu a la premsa, amb la proliferació de rodes de premsa sense preguntes o a través de televisors.

– Menyspreu als aturats, expressat magistralment amb aquell famós Que se jodan! de la diputada Fabra.

– Menyspreu al català, pràcticament esborrat ja del País Valencià i de les Illes i objectiu clar a Catalunya.

– Menyspreu a la vida humana, per tot el que han arribat a dir per defensar de les tanques assassines de Melilla.

– Menyspreu a la llibertat d’expressió, amb una futura llei que criminalitzarà la dissidència pública.

– Menyspreu a la cultura, amb uns increments d’impostos impensables arreu.

– Menyspreu a la investigació i a la ciència, tot tancant programes d’investigació i forçant a marxar els investigadors.

– Menyspreu a la història, negant els crims del franquisme i desenterrant una història d’Espanya tan  falsa com ideològica.

– Menyspreu als discapacitats, amb l’eliminació sistemàtica de línies d’ajut.

– Mensyspreu a la justícia, a cop d’indults arbitraris.

– Menyspreu als joves, enviant els millors estudiants a servir cafès a Londres, i titllant-ho de gran oportunitat.

– Menyspreu als votants, amb canvis electorals, com el de Cospedal, que tanquen la porta als partits no majoritaris.

– Menyspreu als treballadors, amb una eliminació sense precedents de drets que ens fa retrocedir 4 o 5 dècades.

– Menspreu contra els que volem votar, més enllà de les eleccions que els faciliten l’accés als diferents governs.

– Menyspreu als estudiants, retallant ajudes públiques i barrant el pas a la universitat als que menys diners tenen.

– Menyspreu a la veritat, a base de mentides constants, sense cap mena de rubor.

– Menyspreu als serveis públics, amb el tancament de televisions i ràdios públiques per malvendre-les a empresaris afins.

– Menyspreu en la manera d’expressar-se dels membres del govern, des del president fins a ministres com Wert o Montoro.

I podríem seguir amb infinitat més d’exemples del menyspreu absolut d’aquesta gent cap a tot i tothom que no pensa exactament com ells.  Quant trigaran a recuperar la bandera de l’àliga, sota el pretext que té valor històric o a restituir el crucifix a les aules, amb el Rei i el president a banda i banda?

No ens enganyem.  Es tracta d’un menyspreu absolut a la democràcia i la voluntat de recuperar un estat monolític on només hi ha el blanc i el negre, el nosaltres o el contra nosaltres.  I d’això se’n diu, ras i curt, dictadura.

Per tot això.  També per tot això, ens cal la independència.

 

css.php