Sempre és fonamental valorar el context per entendre si una acció, una paraula, un gest, fins i tot, són adequats o no. Tothom és capaç, a priori, d’entendre que no és el mateix parlar davant d’una aula, posem per cas, que a la barra del bar amb els amics, o en una entrevista de feina. No tot s’hi val, a tot arreu.
Doncs de vegades tinc seriosos dubtes que aquest principi tan clar i tan acceptable, es tingui en compte en el moment de fer, o de jutjar, segons quines coses. Sense anar més lluny: està en marxa una campanya del Servei Català de Trànsit, en prevenció dels accidents de circulació, que acaba amb un contundent «no te la fotis». Segurament, l’expressió no és la millor, per a aquest context, per banal. Però si anem a buscar l’origen de l’expressió, la cosa encara grinyola més.
«No te la fotis» és una expressió que es va popularitzar al Zona Zàping, de TV3, lligada a ensopegades, accidents i trompades diverses en qualsevol pràctica lúdica o esportiva que la gent té enregistrades i que es passen durant el programa. Correcte. El problema ve quan una expressió tan connotada en sentit còmic i de diversió s’associa a alguna cosa tan dura com són els accidents de trànsit, que sovint acaben en molt greus lesions o en la mort.
Dubto molt que cap persona que ha patit un accident de circulació, o que n’hagi perdut un ésser estimat en algun, li trobi la gràcia, ni el sentit, a aquest «no te la fotis». I és que sempre hem de valorar el context d’emetre el missatge, sobretot si les seves conseqüències poden ser irreversibles, i en aquest cas, tant els publicistes com aquells que han donat per bona la proposta, trobo que no han estat gens encertats. No barregem coses molt serioses, amb una conyeta televisiva. No és modernor, ni proximitat, ni simpatia, ni simplicitat comunicativa. No fotem.
