jul. 232018
 

Posem sobre la taula un nou full en blanc, una nova setmana.  Una setmana, com totes les setmanes, que mirem amb certa il·lusió, malgrat la rutina de cada dilluns, i que, sense adonar-nos, anem omplint de projectes a curt i mitjà termini:  que farem les properes hores?  què demà o dimecres?  Què ens quedarà penjat, malgrat tot, divendres?  Qui trobarem, o qui faltarà ara que som en període de vacances?  Quines notícies ens arribaran, ens agradin o no?…

Tot plegat, preguntes simples, amb respostes gairebé intranscendents, però necessàries per ordenar els propers dies i per ordenar-nos nosaltres mateixos.  Avui, dilluns.  Reprendrem a l’activitat ordinària, amb regust, encara, de cap de setmana i amb la mandra de tornar al ritme implacable del rellotge i de les obligacions quotidianes.  Sembla que farà bon temps, això sí.  Ja és molt.

Avui, un dilluns qualsevol, un dilluns més que omplirem i que potser passarà desapercebut, o potser serà inoblidable.  Qui ho sap.  Provem a marcar-nos objectius simples, curts,amb l’ambició justa, i a assolir-los un rere un altre, assaborint el dolç sabor de cada patita victòria sobre l’atzar.  Així, a poc a poc, línia a línia, minut a minut, anirem escribint una pàgina més de la nostra existència, amb l’esperança que, arribada la nit, puguem mirar enlaire, amb calma i en pau, i sentir que ha valgut la pena, aquest dilluns.

css.php