jul. 202018
 

Ja és ben cert que l’alegria va per barris.  Si fa un parell de dies era els grups que formen govern els que feien el ridícul al Parlament, ahin van ser dues de les més altes instàncies de l’Estat Espanyol les que quedaven definitivament en evidència.

En primer lloc, el Ministeri de Defensa, perquè ja era imparable la notícia i les bromes sobre els quatre submarins que van duplicar preu perquè no suraven i es van haver d’allargar deu metres, i que ara resulta que no caben al port on han de fer cap, per la qual cosa cal gastar setze milions més a fer-los-hi lloc.  Francament, no vull ni imaginar si mai han de disparar un mísil, posem per cas.  Potser, com als dibuixos animats, sortirà disparat el submarí i es quedarà a lloc el mísil.  Qui ho sap…

En segon lloc, el jutge Llarena retira totes les euroordres contra els exiliats, la qual cosa els converteix en homes i dones lliures arreu del món menys a Espanya.  Ja tenia raó aquell que va inventar a les darreries del franquisme allò que Spain is different.  I tan different com és…  Fins i tot en termes democràtics.

Però no ens enganyem.  Rere totes les burles i tots els tips de riure hi ha la dura realitat:  Defensa segueix llençant diners en artefactes inútils per a major glòria de les indústries armamentístiques i per satisfer les ordres de l’Oncle Sam, mentre els presos segueixen a la presó i els exiliats a l’exili.  Tot plegat és tan ridícul com vulguem, però la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats cada dia és més lluny.  Han tancat les portes i n’han llençat les claus.

css.php