abr. 192018
 

Hi ha coses que no canvien.  Vas a un espectacle en viu qualsevol i la puntualitat fa tard.  Sempre és així, sobretot a aquelles localitats on la cultura encara és un privilegi al qual tens accés perquè pagues, o et regalen per la rao que sigui, un determinat producte i, en tant que pagador, o convidat, també adquireixes dret a tot.  I més encara si no pagues.

Per què s’ha de començar tard un espectacle anunciat amb mesos d’antelació?  Com és que aquell que es fa esperar encara entra amb la cara de satisfacció de qui arriba a punt de l’inici de la sessió, gairebé donant permís perquè comenci l’espectacle, en lloc de fer-ho amb la cara de vergonya que caldria?  Per què els responsables de les sales són còmplices d’aquesta manca de respecte i no tanquen portes a l’hora en punt?  En definitiva, per què assumim com a normal aquest menyspreu a la feina dels actors, o dels músics, o dels ballarins, que ho tenen tot a punt a l’hora i que han de patir una espera del tot innecessària i injutificable?  I encara més, per què, a sobre, d’aquest temps d’espera indigne en diem cinc (o deu, o quinze…) minuts “de cortesia”.

Segurament, la resposta tindira molt a veure amb el concepte que tenim de la cultura i de la feina dels altres.  Del concepte que en tenim, o dels menspreu inconscient que ens provoca, ja que tot passa al darrere dels nostres desigs puntuals.  Ah!  Per cert, si encara algú dubta que tot plegat té a veure amb aquest  valor que donem a les arts i a la cultura en general, que m’expliqui per què els partits de futbol sí que comencen puntuals i qui no hi és, no hi és comptat.

css.php