oct. 172017
 

Fa un parell o tres de dies que vaig escoltar en una d’aquestes emissores de ràdio que obren els micròfons perquè la gent desbarri a plaer, com un home donava la solució definitiva al problema de l’independentisme: prohibir que se’n parli.  Si no se’n parla, si ningú no en pot parlar, no existirà.  Cert que al primer moment sembla una bestiesa, però ben mirar potser no ho és tant.  Un particular demana que altres particulars no puguin parlar de segons quines coses.  Si fem el salt a les institucions, un govern i uns jutges prohibeixen que un parlament parli de segons quines coses. On és la diferència?  En podem dir ja dictadura, o encara no?

Se’ns ha prohibit parlar i s’ha criminalitzat el dret de manifestació, no ens enganyem.  Fa uns dies, Espanya i la Unió Europea s’atorgaven el dubtós honor de consentir i justificar la brutalitat policial contra població indefensa.  Ahir, Espanya i la Unió Europea van fer un pas més i van recuperar la figura dels presos polítics.  Quin serà el graó següent?  Imagino que l’empresonament d’un govern sencer, o de bona part d’ell, i l’ocupació judicial i policial de les institucions, no en tinc cap dubte.  En podem dir ja dictadura, o encara no?

La bèstia adormida ha despertat, i ho ha fet amb tota la seva ira.  Fins i tot no ha tingut miraments a l’hora d’aviar els gossos feixistes i nazis per crear aldarulls al carrer.  Però ni així han aconseguit que la gent de Catalunya reaccioni violentament.  S’han inventat el delicte de sedició torturant-ne el significat  jurídic fins que ha encaixat allà on volien, i no es descartable que facin el mateix amb l’estat de setge, posem per cas.   De policia ansiosa d’atacar els en sobra, i també de ràbia mal continguda entre una classe política corrupta.  En podem dir ja dictadura, o encara no?

El govern espanyol està reaccionant amb absoluta lleialtat a les seves arrels franquistes.  De propina, compta amb un soci inesperat que ja fa anys que ha renunciat a ser-ne oposició.  I encara més, amb la complicitat d’una Unió Europea que ja ha demostrat que pot permetre la guerra, el genocidi, la mort massiva al mar, els camps de refugiats en condicions infrahumanes, o l’apologia pública del nazisme sense despentinar-se.  En podem dir ja dictadura o encara no?  Encara dubteu?  Doncs que Déu ens agafi confessats.



css.php