Feb 072016
 

Febrer és un mes amb mala fama.  Serà per allò que afegeix un dia de tant en tant, o perquè el temps acostuma a ser una mica boig i traïdor aquests dies, o pel que sigui, però el cas és que refranyer popular no el deixa massa bé.  I per alguna cosa serà.

Enguany, a més, i tot just encetat, ens porta un carnaval ben matiner.  Potser aquests breus dies de disbauxa i de transgressió institucionalitzats compensin una mica la mala reputació del pobre febrer.  Com que sabem que “de tard o de darrer, carnestoltes pel febrer”,  ens hi haurem de posar.  Al cap i a la fi, “per carnaval tot s’hi val” i tenim llicència per fer i per esperar tot allò que desitgem que arribi, tant si ens disfressem com si no, perquè les màscares de carnaval són una mica com aquest “mes de febrer, mes mentider”, i tal vegada aquesta n’és la gràcia.

Febrer és un mes complicat, de meteorologia imprevisible, de poca durada, però tradicionalment prou important: “al febrer has de llaurar el que el març vulguis sembrar”, diuen.  I segurament faríem bé d’escoltar, un cop més la saviesa popular i tenir la paciència de fer coses que no mostren resultats de seguida, amb la seguretat que les fem a fi de bé, encara que l’entorn sembli complicat.  A tots ens agrada la immediatesa, però no sempre és possible, i la constància i la paciència es fan cada cop més imprescindibles, en un món canviant i tot sovint tan ambigu com les màscares de carnaval.

I amb a seguretat que tot passa i que tenim la primavera a tocar, fem festa i plantem cara a tot el que se’ns posi al davant.  Fins i tot, fem burla d’aquest mes complicat, però breu malgrat tot.  Al cap i a la fi, “el sol de febrer emmascara com un calder”.  I el sol sempre és vida.

 

 

css.php