Nov 012014
 

Un cop més, la nit de tots sants.  La porta oficial d’una tardor que se’ns tira a sobre amb una paleta esplèndida de colors.  Un cop més tornem a allò de sempre:  a retrobar-nos al voltant d’una taula, a compartir castanyes, panellets, moniatos i moscatell, i també bromes i rialles (que sempre fan falta) i també a deixar-nos seduir per un paisatge de bruixes i fantasmes, perquè prendre’s les pors a broma mai no pot ser mala cosa.

Un cop més hem deixat entrar la tardor a casa, amb el seus color i els seus fruits,  Un cop més hem recordat els que no hi són, amb la visió amable que només els anys poden donar a la memòria, i hem brindat per la vida.  Així hem volgut celebrar aquesta nit de difunts, ben a prop dels nostres, per no oblidar qui som, d’on venim i, sobretot, que sempre hi ha alguna cosa a celebrar, mentre puguem seguir trobant-nos, amb il.lusions ben noves i amb ulls d’esperança en el futur.

css.php