Oct 162014
 

En aquests moments que està vivint el país, crec que el més urgent és el pragmatisme.  Sí, d’acord, aquest país està acostumat a somiar truites i a fer volar coloms, però tal i com està el pati és hora d’anar per feina i deixar-nos de disputes i matisos inútils.  A tall de resum:

– Podem fer un referèndum?  No, l’estat no ha cedit la competència.

– Podem fer una consulta?  No, està en suspens pel Tribunal Constitucional.

– Podem fer servir el cens electoral?  No, l’estat no el cedeix.

– Podem fer servir les dades d’Idescat com a cens?  No, hi ha la qüestió de la protecció de dades personals.

– Podem fer una consulta sense cens i amb registre in situ?  Sí.  I amb tota la formalitat i garanties que calguin (dependrà de com la vesteixi el Govern.  La CUP ens en dóna pistes prou assenyades).

– Aquesta nova consulta té cap validesa jurídica?  La mateixa que la que està en suspens.  Cap.

Conclusió:  si volem una consulta (i ja en parlarem de si no serà també recorreguda i suspesa pel govern de Madrid) l’hem de fer sense cens.  A banda d’això, em sembla que, a nivell pràctic, no és gaire diferent de la que es va convocar fa pocs dies.

Si del que es tracta és de fer una declaració unilateral d’independència:

– Podem fer una declaració a curt termini?  No.  I passem a la pregunta següent.

– Tenim els instruments per ser independents?  Avui, no:  ni agència tributària, ni subministraments bàsics garantits (llum, aigua, gas), ni corpus legislatiu propi, ni garanties de suport internacional, ni reconeixement de títols de formació, ni tantes i tantes coses que ens calen per ser un país normal.

Per tant, si el que volem és arribar a una proclamació d’independència, cal saber si la majoria de la ciutadania la vol, i això passa per comptar (sigui com sigui, però de manera fiable), i per aconseguir una majoria parlamentària independentista amb el mandat de fer totes les passes per arribar, quan es pugui (remarco “quan es pugui”), a proclamar la independència.  I això passa per unes eleccions, quan sigui, i amb un programa, o un punt programàtic, prou clar i compartit, en aquesta direcció.

Pragmatisme, doncs.  I menys somiar truites, fer volar coloms i vendre fum.

css.php