oct. 262013
 

És força evident que Mariano Rajoy no és una persona que destaqui especialment per la seva dialèctica espontània.  Si repassem les hemeroteques trobarem perles com “llueve mucho“, “hay cosas que no se pueden demostrar“, “todo es mentira menos alguna cosa” o “en cuanto a la segunda, ya y tal“.

De tota manera, més enllà d’aquesta manca de capacitat d’improvisació discursiva, em sorprenen algunes de les solucions que proposen per a determinades intervencions públiques els seus assessors i col.laboradors més directes.  El darrer cas:  “lo moderno es la unión, no la disgregación“.

Anem a pams.  Posar en boca d’un president, com a argument, la modernitat o no de les coses, no sembla massa consistent.  I afirmar que la unió, en oposició a la disgregació, és moderna, suposa fer una afirmació que, ras i curt, no té cap base que la sustenti.

Potser és que la tropa d’acòlits del president volen revindicar la seva modernitat (i la d’un partit clarament conservador) a base de parlar, justament, de modernitat.  Però això no funciona i, de fet, només provoca un nou ridícul del seu cap, el president en qüestió.

Avui val la pena, a propòsit de la modernitat segons Rajoy, recuperar aquest article del Huffington Post.  Intenteu llegir-lo sense riure o sense passar vergonya (segons cadascú).

css.php