oct. 122013
 

Dimecres passat, tres dones van protestar, al Congrès dels Diputats de Madrid, contra la futura llei de l’avortament que impulsa el ministre Ruiz-Gallardón, amb el tors nu.  Eren tres activistes de Femen.

Més enllà de la protesta en ella mateixa, que no passa d’anècdota, em va sorprendre la reacció de diferents periodistes de la caverna mesetària, una reacció que ha anat farcida de qualificatius com ara guarrillas o exhibicionistes, i de desqualificacions apel.lant al fet que les tres dones presentaven un físic prou atractiu (objecte de detallades consideracions per part de diferents comentaristes d’algun que altre mijtjà prou conegut, i que em guardaré prou de reproduir), argument que fins i tot va esgrimir alguna opinadora dona, per autodesqualificar-se com a hipotètica activista, per no disposar d’aquest cos.

És curiós que el cos nu d’una dona pugui servir per vendre colònia, cotxes, begudes, cosmètics o pneumàtics sense que passi res, ans al contrari, però no com a eina de protesta.  Potser és que un cos és licit si es posa al servei dels interessos mercantils i no en el cas de les idees o de les opinions?  Molt revelador.

Francament, no acabo d’entendre aquesta diferenciació en nom de la moral, si no és que em situo en el terreny de la pura hipocresia, allà on el problema no és la protesta amb el tors nu, sinó la simple protesta.  I negar el dret a discrepar (cosa que d’un temps ençà és moneda d’ús corrent) és molt greu.

 

css.php