Ago 072019
 

Certament, llegir algunes notícies dels darrers dies i setmanes ens va retornant, sense que gairebé ni ens adonem, però de manera inexorable, a trenta o quaranta anys enrere, on la nostra gran aspiració com a país era l’autonomia -política i econòmica-, l’amnistia dels presos polítics i la unitat dels partits catalanistes per a aconseguir-ho.

No és que consideri especialment dolent el bany de realitat que la brutalitat política, policial i judicial espanyola ha donat al procés i als que ens van dur fins allà on vam arribar, perquè potser no hi ha altra sortida en aquests moments i amb l’equilibri de forces actual, però el que sí que considero nefast és la manca de valor (ja ve de fa anys, i per això som on som) de transmetre una lectura correcta de la realitat, per més que no fos la volguda per molta gent.

Aquest rampell de sinceritat que encara no s’ha produït, i que dubto molt que puguem veure mai, és la peça que falta per seguir amb la construcció nacional, amb el camí a la independència, sense malbaratar cap peça. Per contra, la negació de l’autèntica sociologia del país, per més que les urnes donessin tota mena de dades més que evidents, i una tossuda voluntat de fugir endavant per por a ser titllat de traïció, cosa que finalment també ha passat, ens obliga a fer el salt mortal enrere en el temps, i també el ridícul.

Passarà l’estiu i passaran moltes coses, i moltes d’elles gens bones. I seguirem somiant truites i volent creure que som el que no som, perquè, ens agradi o no, no en som prou, i cada cop menys, al pas que anem. Potser aquest és l’objectiu real, ara mateix? Una derrota que serà venuda com a digna?

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php