Jul 232019
 

Si mirem el diccionari, trobarem que defineix “eufemisme” com un mot o locució d’expressió atenuada, en substitució d’un altre de més dur, inconvenient o desplaent. I és que tant si fem servir una paraula o una altra d’equivalent, el contingut del missatge és sempre el mateix, tot i que servit en un format més amable. Els eufemismes són un recurs habitual entre les forces polítiques que es consideren d’esquerres quan volen aplicar mesures més aviat pròpies de les dretes, cosa que, lamentablement, passa sovint en els temps que corren. A les dretes no els calen. Les coses pel seu nom i com més directes, millor.

Ahir vam saber que el flamant tinent d’Alcaldia de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, ha proposat el “retorn assistit” dels menors sense acompanyants als seus països d’origen, amb el noble argument que un menor sempre estarà millor amb la seva família, per més dures que siguin les seves condicions de vida. Socialisme Segle XXI en acció. Un socialisme, de fet, que prou deu trobar inspiració en les polítiques de retorn (assistit o no) que va practicar un seu company de consistori i d’ideologia, el senyor Manuel Valls, a França amb els gitanos.

La situació dels menors que arriben sols a casa nostra no es resol ni amb hotels, ni amb comissaries, ni amb deportacions encobertes ni, molt menys encara, amb un altre eufemisme: “mena”, per nombrar una situació d’abandonament que ningú, amb un mínim d’humanitat hauria d’assumir com a normal. Però, és clar, a Barcelona, la cosmopolita ciutat dels prodigis, aquesta canalla llençada al carrer, molesta i fa lleig. Solució? Cap a casa.

S’haurà plantejat el senyor Batlle d’on estan fugint uns nois massa joves, que es juguen la vida, literalment (i el seu amo de Madrid, el que impedeix que els vaixells de rescat es facin a la mar, potser amb la secreta esperança que la Mediterrània mateixa acabi amb el problema) per arribar a un país desconegut, sense res més que a ells mateixos, en busca d’un futur? Imagino que deu pensar que són deliris d’adolescència, ganes de veure món, o la fal·làcia del somni capitalista, i que com a casa enlloc.

Al pas que anem, si aquesta gent és d’esquerres, hauré d’acabar admetent que jo sóc liberal conservador. I permeteu-me l’eufemisme, perquè em costa dir fatxa. Qüestió de vocabulari.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php