Jul 242019
 

Estudio 1 va ser un programa d’aquella Televisión Española en blanc i negre, que avui recordem amb el somriure estrany de la nostàlgia, que des de 1965 va posar als menjadors i les saletes un bon nombre de representacions teatrals de tots els gèneres, en una tendència d’entreteniment que també es va donar a altres països del nostre entorn, de la mà de TF1, a França, o de la BBC britànica, sense anar més lluny. Una curiosa barreja, aquesta del teatre, gènere clàssic per excel·lència, amb l’encara incipient televisió.

Els temps han canviat, en aquest més de mig segle, i el teatre a la televisió ja no atreu com abans. Avui, la sàtira, la comèdia, la farsa, el drama, la tragèdia, l’esperpent o el sainet han de trobar altres espais on fer-se presents, per arribar al gran públic. I un d’aquests espais, ens agradi o no, són les cambres legislatives, com podem comprovar aquests dies, amb el debat d’investidura al Congrés dels Diputats, perquè només des de la premissa que tot, o gairebé tot, el que estem veient és una mena de representació més o menys ben tramada perquè el final tingui algun sentit, podem entendre determinades intervencions, determinades actituds, determinats monòlegs i determinats gestos, tan innecessaris i tan incomprensibles fins i tot, com teatrals.

Potser costa de pair, però les cambres, on se suposa que s’ha de legislar i fer política (i no parlo només del Congrés de Madrid) han esdevingut un nou plató televisiu des d’on s’emeten unes representacions estudiades i amb guions ben treballats, i on es representa un suposat interès pels afers públics, o un xoc de vanitats, segons el dia. Sigui com sigui, un nou espectacle, una nova forma d’entreteniment sota l’aparença de seriositat.

Veient aquesta nova manera de fer política des de les institucions, no he pogut evitar el record del mític Estudio 1, tan vell, però en el fons tan actual, tot i que amb autors ben diferents, ara mateix, però on, per no faltar, no hi falten ni els rams de flors, encara que no siguin per als protagonistes de la representació, o potser sí. Misteris de la faràndula.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php