Mai 292019
 

Des d’ahir, per fi, la Tamara Carrasco pot sortir del seu poble, Viladecans. De totes les barbaritats i aberracions democràtiques que està deixant al descobert el procés, aquesta és, sense cap mena de dubtes, una de les més cruels i més reveladores d’un sistema en el qual diuen que hem de creure i confiar. Més d’un any de confinament al seu municipi per una acusació de terrorisme (escriure una piulada pot ser terrorisme, es veu) que va quedar en no res, però que la lenta i inoperant estructura judicial ha trigat tot aquest temps a resoldre. Al cap i a la fi, què l’importa a un jutge la situació personal d’una ciutadana?

Que tenim una estructura administrativa hereva del franquisme, antiga, lenta, gens resolutiva i molt sovint inhumana, és una evidència impossible de negar. Que en el cas de l’administració de justícia la cosa s’agreuja fins a límits gairebé inimaginables, ho veiem cada dia. Fins i tot el Tribunal Suprem, amb el seu judici estrella ens ho recorda sessió a sessió, com és de ranci i poc eficient. I que a ningú l’importa gaire, aquest anacronisme de molts dels serveis públics, perquè ningú s’hi posa per resoldre’l, també és una realitat que ens afecta molt més que no ens pensem, des dels tràmits més senzills i quotidians, fins a les situacions més absurdes i doloroses, com ara la reclusió municipal de la Tamara, per cap delicte.

De debò, mirant la Tamara als ulls, algú pot dir que hem de tenir confiança en els tribunals, en els jutges i en aquesta mena de democràcia que se’ns desfà entre els dits i sentència a sentència? El nivell d’arbitrarietat en l’ús de la força judicial contra tot i contra tothom és un escàndol de dimensions monumentals. Provem a repassar la premsa i fem llista de totes les denúncies i acusacions que han quedat en no res, aquest parell d’anys últim i perdrem la fe en un sistema que sembla que jugui a escampar la por de manera indiscriminada, perquè ningú no gosi badar boca, si no és per cantar les meravelles del règim. D’un règim, dit sigui de passada, cada dia més anacrònic i més digne hereu del franquisme on es va engendrar. Del tot coherent amb les estructures i maneres de fer de les seves institucions i administracions, inclosa la de justícia (per dir-ne d’alguna manera) que el sostenen.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php