Abr 232019
 

Dimarts de mandra. No ho negaré, després d’uns dies diferents, tornem a la rutina, a la feina nostra de cada dia, al ritme del rellotge i els seus horaris implacables; i això fa mandra. Mandra i una certa emoció alhora, perquè, en el fons, necessitem la rutina, necessitem aquest ordre que marca el compàs del nostre dia a dia i que ens ajuda a anar fent sense que ens arribem a perdre gaire.

Així doncs, encarem aquest dimarts amb regust de dilluns mirant d’espolsar-nos com bonament puguem la mandra, la nevera plena de restes d’uns dies ben diferents, i els records encara frescos de tantes coses i de tants moments, de tanta pura vida, al capdavall. Anem tornant als dies endreçats i més o menys previsibles, i encarem una setmana escapçada amb el convenciment que tot està bé, tot a lloc, i que no cal que cada dia sigui festa de guardar.

Encetem la setmana, després d’un festiu especial i sempre esperat, i ho fem per la porta gran, amb una diada que farà fora la bèstia de la mandra ben rapidament, perquè avui és Sant Jordi, festa grossa i dia feiner alhora, tot dependrà de com el vulguem prendre. Sigui com sigui, un dia per recordar que ens calen molts més llibres i moltes més roses, i menys dracs.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php