Abr 222019
 

Si alguna cosa tenim els catalans, és la capacitat per trobar algun pretext gastronòmic vinculat a alguna festivitat que assegui a taula parents i amics. Ben mirat, potser no som tan avorrits com sembla, al capdavall, ni que sigui en petit comitè. Un dels grans exemples d’això que plantejo el tenim avui, el Dia de la Mona.

La diada d’avui, la podríem qualificar de ben completa. Té de tot: un menjar propi, un anar i venir entre casa i casa de mones i figures de xocolata, un dinar, poc o molt, multitudinari, la tradició de parar taula a l’aire lliure, si el temps ho permet, i allò de fer més festa, encara, per les noves incorporacions, i de trobar sempre aquell moment de fer memòria dels absents.

Així doncs, tot a punt, diguin el que diguin la pluja i el vent. Farem festa, un cop més i com sempre, seguint la tradició i perquè ens agrada, i d’aquesta manera tancarem uns dies mig festius, o festius del tot, abans no arribi demà i el seu retorn a la rutina. Això sí, enguany amorosida per una altra diada gran: Sant Jordi. Però això serà demà, i demà serà un altre dia. Avui Mona, amb els seus inseparables pollets.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php