Nov 302018
 

Cada dia que passa, Espanya es va tornant un país més democràtic, més respectuós amb les llibertats i una mica més just.  Ja ho diu el Rei, que som alguna cosa així com el model a imitar, a nivell polític i social.  Ell ho deu saber millor que ningú, no?  Almenys això és el que es veu que li ha explicat al president de la Xina, un país amb qui resulta que comparteixen tantes i tantes coses.  La darrera mostra de tot plegat és que ja es podran tancar pàgines web sense autorització judicial, només amb una ordre del Govern;  una decisió prou important i que ha passat massa desapercebuda, enmig del soroll polític i mediàtic que fa molt temps que s’està generant per tapar la cruel realitat i del silenci còmplice, un cop més, de la suposada intel·lectualitat.

La mesura en qüestió, diuen, és per lluitar millor i més ràpidament contra la pirateria i per protegir els drets de propietat intel·lectual.  D’acord.  Però, vist com funciona aquest govern actual i com ho han fet i ho poden tornar a fer els anteriors, pensar que aquest poderós element de censura i repressió es quedarà aquí, és somiar truites.  I moltes.  Ja vam veure com es va atacar i censurar la infraestructura informàtica del referèndum de fa un any, i fent-ho per mandat judicial.  Imaginem què pot passar amb qualsevol pàgina que gosi qüestionar la veritat oficial, la vida de la qual només depengui del placet governatiu de torn, com en els millors temps del franquisme.  Adéu definitiu a la presumpció d’innocència i a la llibertat d’expressió.  Auguro el retorn d’una mena de cos de censors electrònics, amb unes tisores ben modernes per tallar i escapçar, a tort i a dret, aquestes xarxes sedicioses i malintencionades.

Pregunta innecessària i gairebé redundant:  qui ha donat suport a aquesta mesura?  Efectivament, PP, Ciutadans i PSOE, el dantesc trio del 155, de nou de la maneta, en defensa de la democràcia, la llibertat i la justícia.  Sempre he dit que aquesta gent no mereix ni oblit ni perdó.  Perdonar, no ho sé, perquè dependrà de cadascú (en el meu cas, ja avanço que de cap de les maneres), però oblidar ens ho posen difícil, perquè constantment ens van refrescant la memòria de qui són, què volen i què són capaços de fer per aconseguir-ho.  La saviesa xinesa els pot orientar prou bé, en segons quines qüestions.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php