Nov 292018
 

Que el nostre sistema sanitari fa aigües per totes bandes, que les esperes són insuportables, i intolerables, ja que estem parlant de la nostra salut, que les condicions amb què han de treballar altres col·lectius, com ara el de bombers, són impròpies d’un país que es vol civilitzat i, per extensió, que la funció pública en general porta anys en caiguda lliure, són evidències que aquests darrers dies s’han posat a sobre de la taula per les mobilitzacions de sanitaris i també de bombers, i d’altres que s’anuncien.

L’origen de tot plegat cal anar a buscar-lo lluny, potser fins i tot en el moment en què es crea una administració nova, la de la Generalitat, però es fa a imatge d’una administració franquista ja en descomposició, amb tots els seus vicis i amb bona part dels seus responsables al capdavant, o en llocs estratègics.  Durant anys, la cosa es va anar consolidant i perpetuant, fins que arriba la darrera crisi econòmica i comença una lenta i implacable destrucció de llocs de treball sense modificar en absolut l’estructura administrativa per mirar de fer-la més eficient.  Simplement es retallen sous, drets i plantilles, sense més.  I la guinda la posa el 155, que la paralitza fins a límits insospitats, que van molt més enllà dels milions perduts que fa uns dies es van fer públics, o de la por que s’ha sembrat entre treballadors d’àmbits especialment sensibles, com ara l’educatiu.

Si a algú el sorprèn que els treballadors públics, sanitaris i bombers els primers, es llencin al carrer, és que viu molt lluny de la realitat.  Tenim una administració pública envellida, encarcarada, dirigida, en molts casos, per persones al servei dels interessos de partit i no dels ciutadans (i no entro a qualificar la capacitat de molts càrrecs directius, tot i que prou que caldria, davant de tanta mediocritat), que van callar, quan no col·laborar, amb els que van aplicar i defensar un 155 molt més cruel del que se’ns ha volgut vendre, i que ara mateix sobreviuen agafats amb ungles i dents als seus llocs, en un moment de desorientació, o de restitució de l’ordre i la calma perduts aquests darrers mesos (o anys).  Algun dia caldrà jutjar moltes actituds i comportaments d’aquests mesos i passar factura a més de quatre.  Potser serà tard, però caldrà, en qualsevol cas.  Ni que només sigui per justícia i per decència.

Cal dignificar els serveis públics, cal recuperar molts dels que es van privatitzar en el seu moment, cal remoure bona part de la cúpula directiva i cal apostar, d’un cop per sempre, per la competència i la capacitat de gestió.  Cal tenir mot clar que sanitaris, bombers, mestres, policies, oficinistes… estem al servei de la gent, i volem poder aportar tot el que som capaços de donar en cada moment.  Mentre les prioritats siguin, però, les quotes de poder o la perpetuació plàcida i complaent de determinats privilegis, no ens en sortirem, i la tensió anirà irremeiablement a més.  I els serveis públics, indefectiblement, a menys.  I tots plegats, a pitjor.

  2 Responses to “Serveis públics”

  1. Si las bases fundamentales de una sociedad no funcionan siempre estaremos en falso.

  2. Gràcies per la publicació, hem de fer-ho!

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php