Mai 252013
 

Costa molt d’entendre, i més encara d’acceptar, que gent de Lleida, que ha viscut sempre a tocar de la Franja, que potser fins i tot hi té parents o amics -cosa prou habitual- pugui pronunciar-se en contra de la petició de retirada de la llei que institueix aquesta barbaritat que és el lapao.

És extremadament trist constatar com la por, la ignorància, la mala fe o la disciplina del partit i l’obediència deguda pels favors rebuts pugui portar a aquests extrems, a determinades persones.

Dubto molt que ningú, absolutament ningú (si encara conserva un mínim de senderi evidentment) d’aquests que viuen a una trentena justeta de quilòmetres dels hipotètics parlants de lapao, pugui afirmar, sense ruboritzar-se ni aclucar els ulls de vergonya, que allò que es parla allà, per més que es creui una ratlla imaginària que ens separa de l’Aragó, no és català.

Vergonya.  Molta vergonya per aquesta exhibició impúdica d’irracionalitat.  I més encara perquè es fa en el si d’una institució pública.  Aquesta setmana, la Diputació de Lleida.  Ja veurem què més haurem de veure.

Això sí que és actuar conscientment en contra de la realitat, en un acte d’obediència cega.  Impropi d’algú que ha fet de la política ofici.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php