Mai 202013
 

Quan la prioritat sembla que sigui aconseguir un titular de premsa cada, que pugui donar fe que estàs viu, és molt fàcil caure en contradiccions i, fins i tot, fer el ridícul.

El PSC fa temps que és l’autèntic especialista en aquesta pràctica i, dia sí i dia també ens sorprèn amb declaracions i posicionaments de vegades contradictoris amb els de pocs dies (o hores) abans.  Però el rècord, sense cap dubte, el va assolir la setmana passada, quan va votar, al costat de PP i Ciutadans, en contra de l’ús preferent del català a l’administració.  No va passar gaire estona perquè diguessin que tot havia estat una errada, i que la seva posició era la contrària a la del seu vot.

I jo em demano si els diputats que van votar ho fan tan mecànicament que un simple canvi d’ordre (suposant que aquest argument sigui cert) ja els destarota.  Doncs sembla que sí.  O potser van votar allò que el partit imposava i després es van adonar de la barbaritat a la qual havien donat suport?  O potser és que van votar amb convicció i ara volen fer creure que no?

Sigui com sigui, en trobem davant un nou cas no sé si de mala fe contra la nostra llengua o d’incompetència política.  En qualsevol cas, aquell seu lema de “fets i no paraules” se’ls ha tornat a girar en contra.  Això sí, han aconseguit tornar a ser portada, un dia més.  Però a quin preu?  Potser la dignitat de la nostra llengua, centre de totes les dianes, es pot permetre tanta tonteria?

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php