Mai 052013
 

El dia de la mare és una d’aquelles dates en què es vol recordar alguna cosa prou important i singular, ni que només sigui una vegada cada any.  Per si algú té curiositat, està bé no oblidar que l’homenatge a les mares no és cap cosa nova, per més que la modernitat se n’hagi volgut apropiar per interessos purament comercials.

I és que això de la maternitat és tan vell com la vida mateixa i, fet i fet, comporta uns determinats rols i maneres d’entendre el món un tant peculiars que anem entenent, descobrint, acceptant o ignorant al llarg de la nostra vida i, tot sovint, amb un cert retard.  Per a un fill, la mare és qui li dóna la vida, qui l’obre els ulls al món, qui li talla les ales, qui sempre li porta la contrària, qui no sap res, qui l’ajuda quan li cal, qui sempre hi és, qui el necessita i espera que no l’abandoni, arribat el moment i qui, tard o d’hora, s’acaba enyorant i trobant a faltar, per més que hagi deixat una petjada inesborrable en cadascú de nosaltres.  Al capdavall, ja diu la dita que els plats s’assemblen a les olles, i deu ser veritat.

Evidentment, no sóc ni seré mai mare.  La paternitat és tota una altra cosa, perquè la biologia escriu amb tinta duradora sobre les persones.  Segurament per aquest fet, mirant els meus fills, puc entendre i valorar el paper i la gran feina d’una mare (la seva, en aquest cas concret).  Això sí que són fets i no paraules.

Serveixin aquestes línies com a agraïment i homenatge.  Passeu un bon dia, totes les mares.

“Mare”, quina paraula més bonica, oi que sí?

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php