gen. 302013
 

Vivim temps saturats de paraules, de declaracions, d’opinions, de judicis de valor, de sentències, de manifestos, de titulars, de crits, de debats, de raonaments, d’argumentacions… de paraules, al capdavall.

Però quin és l’autèntic valor de la paraula?  Quin l’autèntic sentit de cada expressió que pronunciem?  En un temps en què la buidor de la major part de les paraules que es pronuncien ha esdevingut norma, caldria revindicar l’autèntic sentit de parlar, de dir coses amb sentit.  De dir coses sentides.

No deixa de ser paradoxal que enmig d’una societat en què la informació (feta de paraules) vola i s’escampa a una velocitat i amb una capacitat d’influència mai vistes, tinguem massa sovint la sensació de la inutilitat de tot plegat, perquè potser tot això que es diu i es proclama no serveix -no ens serveix- de res.

Cal exigir el retorn del sentit de les paraules, de totes aquelles paraules que es queden per dir, ja sigui per por, per prudència o per vergonya.  On van les paraules que ningú no ha gossat dir?

Potser és temps de creure que encara hi ha moltes coses a dir, i moltes persones que ningú escolta que poden dir-les.   I potser això és el que cal per posar en ordre tanta xerrameca, i a tots nosaltres de passada.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

css.php