gen. 312013
 

Sortir  al carrer, de bon matí, una estona abans del que ens és habitual, quan la nit deixa pas a les primeres clarors, ens permet descobrir un món que desconeixem o que, tot sovint, ignorem.

Quan ens decidim a fer-ho, seguim el ritme compassat i lànguid de l’escombra que fa netes les voreres.  Sentim l’olor acollidora del primer cafè del dia, o del croissant encara calent i tendre.  Fem un cop d’ull gairebé clandestí al diari que ja descansa en un prestatge, mentre de fons ens arriba la remor accelerada d’alguna furgoneta de repartiment.  El soroll de les nostres passes es confon amb el d’aquelles que entren i surten de qualsevol hospital, en un relleu que farà possible que una veu desconeguda i alhora familiar entoni un “bon dia” guaridor.

Tenim tendència a donar per suposat que tot comença i acaba amb nosaltres, i a passar per alt tot allò que ens precedeix i tot el que ens vindrà al darrere.  Però és tot plegat el fa que puguem ser qui som i fer el que fem.

La nostra vida, vulguem o no, comença quan algú ja ha posat els carrers per on caminarem i ha parat la nostra taula.  El que fem nosaltres, cadascun dels nostres actes  -els més transcendentals i els més rutinaris-, té una seguida en els que ens prendran el relleu, encara que només sigui per vetllar-nos el son i garantir-nos que podrem dormir en pau.

 

//

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

css.php