abr. 292012
 

En pocs dies han desaparegut de la primera plana de l’actualitat dues figures importants que han tingut un gran protagonisme els darrers anys:  Mònica Terribas i Pep Guardiola.

Terribas ha estat cessada com a directora de TV3 i Guardiola s’ha cessat sol com a entrenador del Barça.  Dues maneres diferents de deixar càrrecs de responsabilitat, però un mateix resultat:  ells marxen, les institucions segueixen i altres arriben i els faran bons o dolents (això ja es veurà).

Segurament la vida és una mica això:  canviar, ja sigui de grat o per força.  I amb els temps que corren, els canvis cada cop seran més ràpids, i cal retenir aquest principi.  Pensar que les coses són immutables és una postura que no es pot defensar avui dia i ens hem d’anar acostumant a tenir ben present que tancar una porta sempre és obrir una finestra;  i amb aquest esperit caldrà viure i treballar a partir d’ara.

Tant Guardiola com Terribas han estat dos personatges que en el seu exercici professional han depassat allò que estríctament se’ls va demanar.  I aquest és el seu gran mèrit i també la seva penitència, perquè sovint se’ls ha carregat amb més del que es podia esperar de la directora d’una televisió i d’un entrenador de futbol.   Però som així, donats a l’exageració i a les postures maximalistes, perquè anem justos de referents i necessitem agafar-nos a qualsevol cosa  positiva, perquè ens dóna una mica de seguretat i, aleshores, costa de renunciar-hi.

TV3 seguirà (amb permís de determinats polítics que la voldrien tancada) amb Terribas i sense Terribas, perquè ja existia abans d’ella i, tot i que sota la seva direcció ha arribat a líder d’audiència a Catalunya, seguirà sense ella.  I del Barça potser no cal dir res, perquè més de cent anys són un argument de continuïtat més que suficient, encara que Guardiola hagi escrit la pàgina més exitosa de la seva història esportiva.

Crec que val la pena aprendre una lliçó de tot plegat:  cal que ens impliquem plenament, apasionadament, en tot el que fem, i que duri el que hagi de durar, perquè només així aconseguirem que cadascun dels nostres actes tingui sentit.  I no estic parlant només de feina, sinó de tota la nostra vida, que tampoc no és eterna.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php