Mar 252012
 

Aquesta setnama que s’acaba ha arribat, puntual com cada any, la primavera.  Potser algú pensarà que tampoc no és cap cosa especial, només una successió de dies que es van allargant.  Potser sí, però…

El cert és que la humanitat sempre ha volgut celebrar la fi de l’hivern, d’aquesta època dura, freda, on la vida sembla que tingui mandra de fer-se visible.  I aquest hivern, no ho oblidem, ha estat especialment dur a nivell climatològic, i també a nivell social.  No sé si cal recórrer a encanteris i rituals de fertilitat, però potser sí que val la pena pensar-hi, ni que sigui un moment, en aquest canvi, en aquesta mena de retorn de la vida, que s’esdevé cada any davant dels nostres ulls.

I és que ja hi som:  l’hivern ha deixat pas a la primavera.  El mateix dia 20, la persona que té la virtut (i la paciència) de fer-me feliç la vida em va dir que el seu jardí i ella estaven preparats per rebre-la.  Sobre el jardí, no en tinc cap dubte, perquè els brots verds (els de debò) i l’esclat de les flors a tota mena de plantes i arbres dibuixa un dels païsatges més increïbles que puguem imaginar.  Pel que fa a ella, tampoc no en tinc cap dubte, perquè la simple constatació de la seva predisposició ja és tota una  mostra d’actitud i de ganes de viure.

Ha arribat la primavera i tot reneix.  Vivim temps difícils, però com passa cada any al nostre voltant, els temps durs sempre són una porta a la bellesa, als fruits, a la llum i a la vida.

Estem preparats, cadascun de nosaltres, per rebre la primavera?

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php