Gen 182012
 

El darrer anunci d’Estrella Damm, aquell que duu per títol “Inimitables“, m’ha fet pensar sobre el valor de la imitació o, si voleu, d’aspirar a aconseguir el mateix que algú altre, i quin sentit té.

Anem a pams amb l’anunci.  Per què en ple Segle XXI la cuina de la mare segueix sent el súmmum culinari?  Per què qualsevol aspirant a esposa/parella/amiga/el que sigui, si vol un ple reconeixement per part de la seva parella, ha de cuinar (primer error) i, a més, fe-ho “com la seva mare” (segon error); ni bé ni malament, sinó “com la seva mare” (d’ell, evidentment).  Per què les dones/esposes/parelles/amigues/ el que sigui, s’avenen a aquest joc?  I sobretot, per què fa tanta gràcia aquesta mena de principi social inqüestionable?

Francament tot plegat em sona a profundament masclista:  un nen bonic  mimat per la mare, que aspira a seguir exacatment igual de mimat, però per una altra dona més jove, així que es fa gran.  I per reforçar l’argument, la comparació amb l'”incomparable” Barça de Guardiola.

Em grinyola bastant la idea de la imitació com a mèrit suprem a assolir, en el cas de la dona, i com a impossible en el del Barça.  De fet, tot ajuda a perpetuar la idea que qualsevol temps passat va ser millor.  I no sé jo…

En resum.  Que a banda que ja comença a cansar, per fàcil i recurrent, el fet de tirar de Barça com a exemple de perfecció, el paral.lelisme amb una dona esforçada per satisfer, i per fer-ho amb alegria, el desig culinari d’un home que té sacralitzada la cuina materna, em sembla força desaforturnat per al Barça i escandalosament masclista per a totes les dones (per no dir per a tota la societat).  Fixeu-vos en les imatges:  ella cuina exclusivament per a ell i té el seu premi amb la mentida final; una mentida, tot sigui dit, recompensada amb un petó.

I si ens deixem d’intentar imitar sempre?  I si ens atrevim a inventar i a crear coses a la nostra manera, no a la d’algú altre?  I si deixem d’insistir a complaure aquell que és incapaç de valorar res que no hagi conegut abans?  O potser, i si aprenem a valorar com cal les coses noves i trenquem amarres amb els principis immobilistes del passat?  De tot això els francesos en sabem força més que nosaltres -per no perdre de vista l’anunci-.   Segurament, si ho féssim, sortiríem guanyant, i molt.  I les dones, ni t’ho conto.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php