Gen 162012
 

Durant moltes dècades, els sindicats van ser els grans aglutinadors de les demandes dels treballadors i van aconseguir, a partir d’una determinada manera d’actuar i d’un determinat discurs, millorar les condicions laborals com mai no s’havia aconseguit -ni gairebé imaginat- al llarg de la història.

Però a hores d’ara, entrats ja en el Segle XXI, ens trobem amb uns sindicats incapaços d’articular un discurs gaire diferent del que han fet, posem per cas, els darrers cinquanta anys, amb poc suport social real (la presència sindical a les empreses no diu gairebé res de l’afinitat dels treballadors amb els sindicats), amb seriosos dubtes sobre la seva independència de determinats poders polítics i, en definitiva, sense capacitat de fer front als duríssims problemes laborals que patim.

Només cal mirar una mica per sentir un gran buit pel que fa a representació sindical.  Espectacles com el de la crida a l’ús del castellà per part dels mossos, com a instrument de pressió en una negociació els desautoritzen (i ridiculitzen) per molt temps, a ulls de moltíssima gent, molta de la qual és la que suposadament defensen.

Cal reinventar el sindicalisme, perquè tota la resta d’agents socials ha anat transformant-se, poc o molt, al ritme de la societat i hi hi han guanyat posicions davant el futur.  Lamentablement, aquells que estan cridats a representar i defensar els drets d’una gran majoria social segueixen ancorats en un discurs, en unes formes d’expressió i en unes pràctiques que, sent generós, qualifico de profundament anacròniques.

És urgent un nou sindicalisme (potser uns nous sindicats, més arrelats al país, fins i tot), realment adaptat a la realitat de la Catalunya del Segle XXI, si no volem que la crisi realment s’endugui per sempre la feina de més d’un segle de lluita obrera, o si estem disposats a assumir una representació subsidiada econòmicamnet pel poder i amb unes estratègies tan ofensives (d'”ofendre”) com la que s’ha fet servir en el cas del mossos d’esquadra i que, potser, seran la gota que faci vessar el got de moltes consciències.

I és que com diu la cançó, “no era això, companys, no era això”.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php