set. 282011
 

Si algú encara es pensa que la de diumenge passat va ser la darrera corrida a Catalunya, que s’ho vagi treient del cap.  De fet, ara ve el millor i, potser fins i tot, amb revillafa inclosa.  Al temps.

Els toros són un espectable, festa, art, salvatjada…, digueu-li com vulgueu, que ha anat perdent pistonada al llarg dels anys, a Catalunya.  Places com la de Tarragona ja són història.  De fet, és normal, perquè ja fa anys que només s’hi podien trobar quatre guiris despistats i quatre apassionats de la tauromàquia (però quatre).  Finalment, la realitat econòmica s’imposa i es tanca el negoci (que ja no ho era) dels toros.  Plaça reconvertida en espai multiusos i punt i final.

El mateix camí és el que s’ha seguit a Barcelona.  De dues places (Monumental i les Arenes) es va passar a una de sola, perquè n’hi havia més que de sobra per acollir els quatre aficionats i els quatre guiris de rigor.  Només la presència de José Tomás podia omplir, ni que fos per un sol dia, l’aforament i donar una falsa imatge de passió taurina barcelonina.

La fi de la fiesta a Catalunya era qüestió de temps -de poc temps- i s’ha volgut accelerar amb una llei que, sota l’argument de la protecció dels animals, clausura els toros i manté els correbous, per exemple.  La incongruència està servida. Però, és clar, als correbous hi participen molts més electors i els vots potencials són els vots potencials.  Ves quina cosa!

Ara, les forces més espanyolistes del nostre mapa polític han fet bandera de la defensa dels toros, sota l’argument de la llibertat.  Recurs al Tribunal Constitucional, reubicació dels toros al Ministeri de Cultura, avís de declaració de bé d’interès nacional… i tot plegat amb un horitzó de PP amb majoria més que absoluta a Madrid.

Encara podem pensar que no hi haurà més toros?  Jo no.  I no per respecte als taurins, ni a la llibertat, sinó perquè l’espanyolisme n’ha fet signe d’identitat i no permetrà, de cap de les maneres, que es perdi allò que per a ells és realment definitori i identitari.  I per a aconseguir-ho tenen tots els mecanismes:  el Constitucional, la capacitat de legislar, les ganes de sotmetre i humiliar el Parlament de Catalunya…

Amb tot plegat, potser sí que al final acabaran donant oxigen a un espectacle que agonitzava lentament, amb tot el que suposarà de reespanyolització de Catalunya.  I és que Espanya és Espanya, i ha de ser igual arreu de la pell de brau.

  One Response to “Toros. Punt i seguit”

  1. Totalment d’acord: però… i a Canàries, perquè allà no “cal” que hi hagi toros. No són de l’imperio també ?

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

css.php