Qui pot justificar el dolor d’un nen? Quina incomprensible raó és capaç de fer bones les llàgrimes i el patiment d’un infant innocent? Francament, només hi sé trobar una resposta: res ni ningú. I punt.
Fa quatre dies (o quatre dècades) ens escandalitzàvem, i ens escandalitzem encara, dels abusos de pederastes de tota classe, condició i confessió, amb tota la raó del món, i no han faltat governs, autoritats civils i fins i tot eclesiàstiques, i persones de tot arreu, que hagin alçat la veu contra aquesta violència imperdonable. Però, ves per on, fa setmanes que estem assistint a l’assassinat massiu de criatures indefenses i innocents a mans de l’exèrcit israelià, i poques paraules, i menys moviments, es veuen per aturar aquesta massacre del tot impossible d’entendre ni molt menys de justificar.
Qui ha tingut o té un fill petit, un net, un nebot, no pot evitar veure’l en cadascun dels nens que ens mostren les televisions i la premsa, i tremolar, enmig de la barbàrie impune que s’està perpetrant a Gaza.
S’acosta Nadal, temps de pau i bona voluntat; però és justament des de territoris bíblics que ens arriba un missatge de mort i destrucció. Potser és que enguany hi ha qui més que celebrar el naixement, farà festa amb la matança dels innocents. I els líders del món, aquells que hi poden posar remei, seguiran tocant la pandereta al ritme de les nadales, mentre molts infants només rebran, aquestes festes, i en el millor dels casos, una bala que els alliberi del sofriment gratuït, de les pèrdues de familiars i de la humiliació que les fures del diable els volen infringir.
