Somnis

 Actualitat  No Responses »
jul. 082018
 

«Estic en un somni, ara m’hi torno» em va dir fa un parell de dies, enmig de la nit.  Evidientment, l’endemà, imposible recuperar el somni en qüestió, però el cert és que de ben segur que era prou amable com per voler tornar-hi.  Em va fer gràcia la frase i, immediatament em va venir al cap aquella que vaig llegir fa un temps a Twitter que diu:  «posa’t guapo, que aquesta nit somiaré amb tu».  Quin poder tenen el somnis, que són capaços de saltar qualsevol barrera i facilitar-nos moments de satisfacció tan real com efímera, i que la memòria no sap retenir?

Sí, sí, ja ho sé.  Només cal llegir algun que altre manual d’interpretació dels somnis per entrar en un terreny desconegut amb un mínim de base científica que ens permeti apropar-nos a aquesta realitat.  Però no és el cas, ara mateix, perquè com analitzar un somni que no recordes?  Com saltar aquest mur entre la realitat fisica i la realitat imaginada?  Potser és més fàcil no fer-hi tants tombs, admetre que somiem i que els somnis poden ser molt bonics i molt agradables i encomanar-nos a qui sigui perquè cap malson no destorbi tants i tants bons moments, recordats o no.

Avui que és diumenge, que fa calor i que la mandra de l’estiu vol senyorejar per tot arreu em ve de gust recuperar un tema de l’indesxifrable Albert Pla que, justament, ens parla dels somnis.  Que passeu un bon dia.  I una bona nit.  I sobretot, que mai no ens falti un somni on deixar-nos anar i perdre’ns.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Ny7v_iGEybw[/youtube]

Entreteniment d’estiu

 Actualitat  No Responses »
jul. 072018
 

No sé si serà el karma, la tercera llei de Newton, justícia poètica, o el nostrat «tal faràs, tal trobaràs», però veure imatges de les primàries del PP, amb gent votant en capses (que no urnes) de cartró tancades amb precinte barat, d’aquest que es pot trobar a qualsevol basar xinès, no deixa de ser molt més que divertit i ridícul, si pensem en les burles que aquesta mateixa gent va fer, no fa tant, de les urnes de cartró, o de plàstic, que es van fer servir a Catalunya, i en comentaris tan sucosos com aquell que defensava que com que no eren transparents s’hi podien diposatar un bon grapat de vots alhora.  Què en diuen ara, quan s’han vist davant d’una capsa de cartró mirant d’introduir-hi una papereta?

És el que té pixar fora del test de manera sistemàtica, que acabes sempre esquitxat.  I és que les eleccions del PP, sigui per manca de pràctica, sigui per simple insolvència democràtica, estan deixant en evidència moltes de les mentides que han anat alimentant al llarg dels anys, des del nombre immens d’afiliats que es veu que tenien i que ara sabem que no era, fins a les garanties democràtiques -estètica a banda- que exigeixen als altres i que no sabem aplicar-se.  Però el millor encara està per venir, suposo, perquè encara falta saber qui liderarà la formació, de manera definitiva.  Sigui qui sigui, la mar de fons de les ànsies de revenja seguirà ben activa.  Caldrà estar-ne al cas, perquè vaticino situacions i declaracions dignes de retenir.

Ja és ben veritat que qui es passa la vida fent befa de tot i de tothom, acaba sent-ne la riota.  I en aquest punt ens trobem.  Un bon entreteniment estival, en qualsevol cas.  Això sí, Jocs del Meditarrani i mundial de futbol a banda, que també déu n’hi do.

L’home invisible

 Actualitat  No Responses »
jul. 062018
 

Ho admeto, cada dia m’agrada més Mariano Rajoy.  I no, no és que hi tingui la més mínima afinitat ideològica, ni que no el consideri el culpable directe de molts dels mals que hem patit aquests darrers anys, però admeto que no deixa de sorprendre’m la seva extraordinària habilitat per fer-se invisible quan era president, per més gros que fos el sarau que havia liat, com per desaparèixer, en una autèntica exhibició d’escapisme polític, deixant rere seu un desprestigi internacional enorme, un partit més que esquitxat per la corrupcció, el fantasma del feixisme més viu que mai i el germen de l’odi contra qualsevol dissidència, més que escampat arreu i els terribles efectes d’una repressió política i judicial sense precedents a cap democràcia occidental.  Però tot això és història (i ja sabem que no convé remenar la història), Rajoy ja no hi és, i ja s’ho faran els que vinguin.

Segurament, el millor retrat del personatge és el que en feia el programa «Polònia», de TV3.  Farien bé les enciclopèdies de recollir uns quants dels gags que li van dedicar, perquè le futures generacions puguin valorar en la seva justa mesura la seva talla i el seu llegat polític.  Entre això i les incontables frases memorablement absurdes que ens ha anat deixant, tenim un ratrat fantàstic de la realitat de la política espanyola de gairebé dues legisatures.

Però Rajoy ja no hi és i, fidel al seu estil, es renta les mans pel que fa a la seva successió al capdavant del PP, a diferència del que venia sent tradicional, que era la designació directa del relleu.  Ell mateix va ser escollit (diguem-ho així) per Aznar, en tota una exhibició de democràcia popular.  Però Rajoy és diferent.  Se’n va a fer de registrador, passa pàgina com si res no hagués passat i ho deixa tot a mercè de les ambicions d’una colla de candidats a futurs pressidents, ansiosos d’aconseguir o de recuperar el poder perdut.  Realment, fer-se invisible potser no és tan mala idea, ben mirat.  Potser és qüestió d’aprendre a caminar ràpid i a fer com si res no anés amb tu.  Cap explicació, però segurament tampoc no cal, ben mirat.  Pensem-hi, si més no.

El somni d’una nit d’estiu

 Actualitat  No Responses »
jul. 052018
 

Les nits d’estiu són terra propícia per als somnis.  Tot s’alenteix, la calor tot ho paralitza i la calma de la nit regala moments de plàcida quietud i de calma.  Somiem doncs, sense por, sense límits.

Somiem països impossibles que mai visitarem, o futurs que qui sap si mai seran ralitat;  o potser passats deformats per la memòria que tot ho difumina.  Somiem que som allò que sempre hauríem volgut ser, perquè ara serà possible;  somiem que la llibertat no és un somni, o que la pau i la justícia no s’amaguem, inabastables, més enllà de les estrelles més llunyanes.  Somiem que podem ser rics amb les butxaques buides, o que cap entrebanc no ens pot treure el somriure dels llavis ni la il·lusió dels ulls.  Somiem que podem jugar a construir castells, de totxana o a l’aire, tant li fa, que seran només nostres i d’aquells que hi vulguem deixar passar.  Somiem que la rancúnica i la mala fe s’han desfet enmig de la sorra, i que una onada lenta i implacable se les ha endut per sempre.  Somiem que tanquem una i mil  portes darrere nostre, perquè n’obrim mil i una més que encara tenim al davant.

Les nits d’estiu conviden a imaginar realitats noves, diferents, màgiques, a cavall entre el desig i la certesa, a mig camí de la terra i del cel que mirem embadalits, o que ens contempla desde la llunyania.  Les nits d’estiu són la capsa que guarda les millors sensacions, els grans retrobaments, les paraules a mitja veu i les grans esperances de futur o de present.  Només cal deixar-nos seduir i creure que tot és possible, si cap dins de la nostra imaginació.  I si no en tenim prou, encara, sempre podem somiar que somiem.

Quin és el teu somni d’una nit d’estiu?

 Newer Entries
css.php