juny 152016
 

Vint-i-dos segons.  Vint-i-dos.  Aquest és el temps que durant el debat dels quatre candidats a la presidència del Govern d’Espanya, els insignes líders van dedicar a la violència masclista.  Val a dir que el temps es va repartir de manera desigual entre els quatre:  els dos de la dreta (cada dia més extrema que dreta), zero segons;  els dos d’esquerres (per dir alguna cosa), la resta.

Vint-i-dos segons a una qüestió que deixa una seixantena de dones mortes i milers d’agredides cada any, amb una cadència sinistra i inexorable.  Vint-i-dos segons per oferir més pisos on amagar les víctimes, o per apel·lar a un gran pacte d’estat, segurament la millor manera de no fer res.  Aquesta és la resposta de la gran política a un drama quotidià de tantes i tantes dones.

Costa dir res davant de tanta indiferència.  Vint-i-dos segons.  Poc més de la tercera part del que dura un minut de silenci.  Silenci, doncs.

css.php