Abr 192016
 

Una de les diferències entre un sistema i una estructura política essencialment corruptes i un altre on hi ha corrupció és la manera com es tracten les situacions de vulneració de la llei i com la gent se les empassa, o no.

Aquests dies hem sabut que el totpoderós Rodrigo Rato, mentre exercia de guru econòmic, de defensor del compliment dels deures amb la hisenda pública, es passejava pel món com a càrrec de l’FMI, o exercia de banquer gairebé màgic, evadia impostos a paradisos fiscals.  Així, tan senzill com això.  Qui podria desconfiar de la rectitud moral d’aquest gairebé artífex del miracle econòmic de l’època Aznar?

I ja que he esmentat Aznar, un altre que mentre anava donant lliçons de tot a tothom, però que tampoc no complia amb els seus deures tributaris, cosa que finalment s’ha sabut i sancionat, malgrat les seves visites al ministre del ram, a domicili (detall gens menor), imagino que per parlar de futbol, perquè es veu que d’aquests afers, ni mitja paraula.  O això diuen.

Tots els informatius han dedicat l’espai just a donar les notícies, quatre comentaris a les tertúlies i girem pàgina, que aquestes coses passen.  Bé, passen allà, perquè el tractament del cas Pujol i els seus diners a Andorra van tenir un impacte i unes conseqüències ben diferent i van obrir la porta a una complexa i exemplar comissió parlamentària, a la investigació dels negocis familiars i a la retirada d’honors de l’expresident.

Veurem comissions parlamentàries o investigacions de l’entorn d’Aznar o de Rato?  Els veurem perdre els honors dels seus antics càrrecs? Evidentment que no.  El que en alguns llocs és delicte i vergonya, en altres una mala pràctica que s’ha descobert.  Res més.  Els agradi o no, encara hi ha diferències, fins i tot en el moment de mentir.  O d’assumir la mentida com a fet normal i part del negoci de la política.

css.php