Abr 172016
 

Si mirem el diccionari, la primera definició que ens dóna de “caminar” és “traslladar-se a peu d’un lloc a un altre”.  És a dir, desplaçar-se, moure’s per arribar a algun lloc.  Tradicionalment, és el que ha fet l’home, especialment abans d’ajudar-se d’animals o de màquines.  I també és el que fa quan no té altre remei o quan busca un contacte ben directe amb el lloc per on es desplaça.

Però més enllà d’anar d’un punt a un altre per qualsevol motiu, caminar també és descobrir o retrobar, segons si l’espai per on passa el camí és nou o ja conegut.  Caminant descobrim llocs, persones, paisatges, sensacions… o, si és el cas, retrobem moments, imatges, paraules, sentiments viscuts que ens agrada recordar o que ens porten dolor o enyorança.

Caminar, però, sempre és avançar.  Avançar per un camí i avançar amb els altres o amb un mateix.  Caminar és, deixar que les coses, les sensacions, els afectes, flueixin, avancin i facin la seva via gairebé com fem nosaltres, pas rere pas.  Així ho apunta una altra de les definicions que ens ofereix el diccionari:  “fer el seu camí alguna cosa”.

Caminem, sols o en companyia, i deixem que tot faci el seu curs, que avanci amb nosaltres, o que ens empenyi a no aturar-nos.  Quan arribarem a destí, per lluny o a prop que sigui, alguna cosa haurà canviat.

css.php