Des 072015
 

Si tots els indicis són certs, i fan tota la pinta, l’extrema dreta haurà guanyat la primera volta de les eleccions regionals franceses.  Es veia a venir.  De tota manera, encara hi ha una altra dada tant o més preocupant:  el segon partit, a poca distància del primer, és la dreta (la no extrema).  L’esquerra quedaria en tercer lloc, però ja despenjada.  La setmana que ve, segona volta, però tot apunta a un duel dreta – extrema dreta.

D’aquí a quinze dies mal comptats hi haurà eleccions a Espanya, i la cosa no pinta massa diferent:  els dos partits que s’apunten com a primer i segon són dreta i extrema dreta (que cadascú assigni les sigles com millor li sembli).

La pregunta òbvia és senzilla:  què ha passat amb les esquerres, que fa quatre dies ho governaven tot?  La resposta és molt complexa i caldria anar a buscar la crisi ideològica de la caiguda del Mur de Berlín, fins i tot.  Però així, darrerament, crec que hi ha una explicació més simple, però prou il.lustrativa.  L’esquerra, en el cas espanyol el PSOE, a falta de propostes pròpies prou atractives, ha intentat competir amb el PP en el seu terreny, en el terreny ideològic de la dreta més unionista, més identitària i més immobilista.  I és clar, competir amb algú al seu camp sempre és complicat, i és molt fàcil perdre.

Si mirem França, quina ha estat la resposta socialista als atemptats de fa uns dies?  Doncs la mateixa, o encara més contundent, que la que hauria pogut proposar el Front Nacional si hagués governat.  Conclusió?  Les mesures de la dreta més extrema són les correctes, tant que fins i tot les esquerres les comparteixen.  Per tant, votem extrema dreta.  I el cas espanyol és si fa no fa el mateix, em temo.  Si l’alternativa a la dreta és més dreta, votem dretes, i com més dretanes millor.

De moment, a Catalunya, malgrat l’ascens de Ciutadans, la cosa és prou diferent.  Que no s’esguerri.

 

css.php