Mar 022015
 

Un fenomen que ja fa dies que patim és l’intent desesperat de crear conflictes allà on no n’hi havia, per justificar una intervenció manipuladora en la societat.  És allò de crear un Úlster, que apuntava l’exdiputat Cañas.

Durant anys, a Catalunya, va ser la llengua l’instrument que es va fer servir.  I no ha acabat de funcionar com es pensaven, perquè no hi ha hagut cap clam massiu, ni de bon tros, de famílies en favor de l’ensenyament en castellà, molt a pesar de PP i Ciutadans.

Però ara arriba l’inefable ministre Wert, amb el seu temari de religió catòlica, d’obligada oferta a tots els centres educatius, també als catalans.  No han pogut segregar la comunitat escolar per raó de llengua i ara ho proven amb la religió, i ho fan a tota la monolingüe Espanya, de propina.  Ara, la cosa és separar nens catòlics i nens “infidels” (i tant li fans si són musulmans, jueus, o el que sigui).  L’important és tenir sempre un enemic contra qui actuar i davant del qual poder-se reafirmar, i tant li fa si som els catalans com si són els creients d’altres religions, tots com enemics potencials.

És profundament pervers el segregacionisme religiós a les aules.  I això és, justament, el que promou el govern espanyol amb els continguts dictats per la Conferència Episcopal per a la nova assignatura de religió catòlica.  En versió segle XXI, avancem cap a un nou (o molt vell) integrisme religiós que promou la separació social en autèntics guetos (d’entrada escolars) per raó de les creences.   El pas següent?  Millor ni pensar-hi, i menys si repassem la història.

css.php