Gen 062015
 

Ha tornat a passar.  Puntualment, com cada any, la nit de reis ens ha retornat a aquell territori amagat, oblidat, de la nostra infantesa, on records i il.lusions conviuen i se’ns tornen a mostrar cada gener, després d’aquella confessió, sempre present, de si ens hem portat molt o bastant bé, i si hem estat més o menys bons, els darrers dotze mesos.

Ens han tornat a visitar els Reis Mags, amb el seu carregament de fantasia, i amb les seves immenses ganes de fer realitat tots els nostres somnis infantils, o ja no tant i ara més adults.  Les primeres llums del dia ens descobriran un seguit de paquets de mil coloraines, farcits d’afecte i de ganes de fer feliços aquells que estimem.

La nit de Reis és el retrobament anual amb el nen que encara portem a dins, encara que sovint massa amagat en l’embolcall que la societat i la maduresa ens obliguen a posar-li perquè faci més goig.  Obrim els regals,  estripem amb ànsia els papers, llancem ben lluny les llaçades i deixem que la fantasia, la innocència, i les ganes de creure i confiar en aquests éssers màgics, vinguts de terres desconegudes, tornin a ser les úniques protagonistes de les nostres vides.  Deixem-nos enlluernar per la llum misteriosa de l’estel d’Orient, encara que només sigui per unes hores, i tornem a veure el món amb els ulls grossos de qui mira a través de la il.lusió i de l’esperança.

Bon viatge de tornada, majestats.  Gràcies per tot plegat, i fins l’any que ve.

 

css.php