Jun 252014
 

Hi ha expressions que parlen per elles soles.  Una de les darreres, i també una de les més clares, és aquesta del ministre Gallardón:  “Els assumptes de família es tracten en família“.

Molt més enllà d’intentar defensar allò que és indefensable:  fugir d’un accident de trànsit (el seu fill), les paraules del ministre ens traslladen, de cop, a un temps en què, per exemple, la violència domèstica era un assumpte familiar que es resolia a casa, a cops de puny, si calia.  Quantes dones van morir per assumptes de família?  Quants cops van fer ull clucs la policia i els tribunals en aquests casos?  Doncs aquest és el model que defensa Gallardón.  L’avortament, dit sigui de passada, es veu que no és un assumpte de família.

Aquest és el respecte a la justícia del ministre de justícia.  I aquesta la seva mentalitat, expressada sense embuts, a cara descoberta.  Amb absoluta impunitat.

Evidentment, segueix en el seu lloc.  I seguirà.

css.php