Jun 242014
 

Ja hi hem tornat a ser.  Puntual com sempre, la nit de Sant Joan.  Acollim l’estiu amb festa, segurament la millor manera de fer-ho i amb una càrrega important de bons desigs i de ganes de desfer-nos, amb la complicitat eterna del foc, de tot allò que ens fa nosa i que volem allunyar de les nostres vides.

Ben mirat, la llista de coses que cal fotre al foc pot arribar a ser enorme.  Potser per això hi ha tantes fogueres.  Però la llista de bons desigs tampoc hauria de desmerèixer, i potser per això fem festa, perquè bona part d’aquests desigs, justament, té a veure amb gent que tenim a prop.

I entre unes coses i altres, amb l’incondicional suport de la coca i dels petards, ens hem tornat a trobar els de sempre.  O no ben bé, perquè sempre hi ha que hi manquem, però també hi ha els que s’hi sumen de vell nou.  I així, els uns pels altres, anem construint una estranya, curiosa i diversa reunió de personatges singulars i diferents, amb ganes de compartir la festa i els bons auguris.

Aquest any, casa nostra ha tornat a ser casa de tothom.  La casa de la il.lusió infantil i dels somnis adults.  Casa d’algú i de ningú alhora.

YouTube Preview Image

css.php