Abr 162014
 

Una de les pitjors coses que li poden passar a un polític, o a una determinada formació política, és que les seves propostes no tinguin absolutament cap credibilitat.  Quan això passa, el desprestigi de qui les fa és total i, de retruc, també passa a perdre solidesa tot el seu ideari polític, per fals i demagògic.

I això justament és el que li està passant al PSOE i a la seva veu màxima, Alfredo Pérez Rubalcaba, amb la seva proposta de reforma de la Constitució en clau federalista.  I és que tot sona tan buit, tan poc creïble que, quan parla, és molt més fàcil (fins i tot raonable) ignorar el que diu que intentar prendre les seves paraules com alguna cosa mínimament seriosa.   Per què?  Molt simple:

En primer lloc, perquè les seves propostes neixen tan coixes, tan poc ambicioses, que per poder-les dur a terme no caldria tocar ni una coma de la Carta Magna.  Només caldria no forçar tant la seva interpretació cap a les postures actuals, summament restrictives.

En segon lloc, perquè qualsevol reforma constitucional passa, d’una banda, per la connivència (digueu-li acord, si voleu) del PP i dels propis barons del PSOE i, ara mateix, ni els uns ni els altres no estan per la feina, a no ser que sigui per anar cap a posicions encara menys federalistes i molt més unitaristes i recentralitzadores que les que ara diuen defensar.

I en tercer lloc, i sobretot, perquè el que ara es proposa és pràcticament el que ells mateixos es van encarregar de ribotar, raspallar, eliminar, sentenciar i condemnar de l’Estatut que va aprovar el Parlament de Catalunya, en una successió de mentides i traïcions absolutament indigna, però ben present, encara, a la memòria de milions de catalans.

Amb aquest escenari, qui pot creure Pérez Rubalcaba, més enllà dels seus fanàtics seguidors?  Francament, dubto que ningú.  En qualsevol cas, un servidor, no.

css.php