Doncs sí, ja se m’està fent llarga aquesta campanya electoral. I no em digueu que tot just ha començat, perquè, no ens enganyem, fa anys que estem en campanya permanent i, com deia la meva padrina: «lo poco agrada y lo mucho ofende«. I així anem fent, amb una sobredosi electoral més aviat excessiva i, en qualsevol cas, d’una poca alçada intel·lectual, i en molts casos moral, que fa esgarrifança perquè ja sabem que allà on no hi arriba el talent, hi arriben la simplicitat de la demagògia, la intolerància i el feixisme.
Tip. Si, molt tip de veure cada dia com fotre-li sense miraments al ninot de fira que és, ara mateix, Catalunya per a la major part de candidats, dona vots (o això se n’espera). Tip de constatar que al nostre Parlament no es pot ni tan sols parlar de segons què, per allò de no superar el marc competencial o legal, mentre altres de forans poden aprovar resolucions i més resolucions sobre què cal fer i com cal intervenir casa nostra. I sobretot tip -i d’això no en diuen ni piu els candidats, suposo que perquè no interessa a ningú- que el sistema judicial espanyol consideri menys greu violar en grup una dona inconscient que fer-ho amb violència, perquè es veu que en el primer cas no hi oposa resistència.
Ja ho veiem, a les lleis espanyoles el que importa és la violència i la resposta que se li dona. La violència física, la brutalitat, són valors en ells mateixos. L’altra violència, la de drogar la víctima fins a l’estat d’inconsciència i aleshores abusar-ne a plaer, no és tan greu. I què hi tenen a dir els candidats dels diferents partits al respecte? Res de profit. Es veu que ja els està bé, o que això de les violacions consecutives en grup no és una qüestió que preocupi als ciutadans, com si que ho són les delegacions de la Generalitat al món, posem per cas.
Senyores que patiu una violació, penseu-vos-hi bé abans de trucar segons on per denunciar. Potser no us despenjarà el telèfon ningú, o el telefonista de torn us recomanarà que abans parleu amb els violadors, a veure com us ho podeu arreglar perquè puguin tornar a fer la seva a gust de tothom, incloses vosaltres, evidentment, perquè es veu que en això de les violacions consecutives, en absència de violència física, tot es pot acabar justificant i tot és possible. Aquest és el nivell, no ens enganyem. I aquest el drama. D’aquella pols, venen aquests fangs.
