Set 242019
 

Ja feia dies i gairebé ho trobàvem a faltar, per desgràcia. Ahir, enèsima -que no darrera- tongada d’escorcolls policials a la recerca d’alguna cosa que pugui servir per omplir de fum la idea aquesta de l’independentisme violent, del tot és ETA, tan necessària per donar-li gruix a un judici que ja es va poder veure que era una paròdia de la justícia, i d’una sentència que s’augura de tot menys justa. Ahir va tocar desarticular, es veu, autèntics laboratoris de fabricació d’explosius. O, segons determinats líders polítics, d’autèntics dipòsits d’explosius ja preparats per a atemptar. És el que tenen les detencions preventives, oi senyora Cunillera? O és el que té entestar-se a posar el carro davant dels bous.

Ahir es van llençar, com dards enverinats, multitud de piulades que van durar ben poc a les xarxes perquè contenien afirmacions sense cap base, només destinades a crear un clima d’odi (una mica més, si encara és possible) i a anar fent créixer la idea de l’amenaça de l’independentisme terrorista. Van durar poc, però el mal que havien de fer ja el van fer. I tot plegat, per a què? El temps i els jutges ho diran, però valdria la pena no perdre de vista que amb aquest joc tan pervers i tan perillós es va estenent la idea de criminalitzar una ideologia que ha fet seva mig país, la de la independència, i es va aplanant el terreny per a una futura il·legalització de partits i entitats sota el paraigua de l’amenaça terrorista. I de retruc, com que cada dia que passa es fa més ampla l’accepció del terme “terrorisme”, ben aviat, qualsevol acte de dissidència podrà ser qualificat com a terrorista i perseguit i condemnat amb tota contundència, per aquest tribunal hereu del franquisme que encara ens vigila.

Cada dia que passa va quedant més clar que aquell “a por ellos” era un autèntic “a por todos“. La ignorància i la mala fe, un cop més, van alimentar la bèstia, i ara la bèstia és a punt d’arrasar tot el que trobi al seu pas. Avui, qualsevol rastre d’independentisme, però demà qualsevol veu contrària als que ostenten el poder. No ens enganyem, la sentència dels presos polítics serà la sentència de la democràcia, i no seran pocs els que aplaudiran a rabiar, feliços de poder tornar a treure de l’armari, orgullosos, les antigues camises i els antics emblemes d’aquella Espanya gloriosa i ferma.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php