Set 212019
 

No és el primer cop, ni potser serà l’últim, que cito uns versos que Gabriel Ferrater va deixar escrits en el seu magnífic poema “Cambra de la tardor”: ” Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa”. Ben cert. Com de lentes poden ser les hores, però com de ràpid passa tot, només que girem el cap discretament enrere.

S’ensuma la tardor. Fins i tot els grans magatzems la venen anunciant, i tot sembla alentir-se a l’espera d’una nova estació i d’un nou esclat de colors i de sensacions que ho inundin tot i que facin que tot sigui nou, encara. Mentrestant, mirem el lent i monòton pas dels segons, amb una barreja estranya d’ansietat, de nostàlgia i, sobretot, d’il·lusió pel que ha de venir i que no podem ni imaginar.

Ja és ben cert que cada moment té la seva màgia i que val la pena provar de viure intensament, amb la sorpresa i la fascinació de les joguines noves de quan érem petits, malgrat que el temps del joc i de la infantesa ja ha passat, i que ara ens agradin altres reptes i altres aventures, sempre dignes de descobrir, amb aquells ulls encara enormes que intenten endevinar el futur com quan obríem l’embolcall d’un regal inesperat sense saber ben bé què hi trobaríem. Al cap i a la fi, cada moment té el seu encant, si sabem mirar endavant amb esperança, sense enyor del que anem deixant enrere, i gaudint, amb tots els sentits, d’allò que la vida ens presenta, cada dia. Com va dir el poeta: ” Encara tens la pell mig del sol, mig de la lluna”. Encara hi ha pell, i encara hi ha llum.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php