Set 052019
 

I si resulta que la unitat està sobrevalorada o que l’hem entesa malament? Fa mesos que parlem de la pèrdua de la unitat de les forces polítiques, i quatre dies mal comptats que celebrem que aquesta unitat sembla que es recupera, en un d’aquells curiosos efectes col·laterals que sempre té l’11 de setembre. Estem convençuts que estem llegint bé la realitat, o encara arrosseguem el convenciment que l’uniforme o la bata escolar ens fan iguals?

Som un país que té el passat sociològic que té, i amb una certa tendència a la nostàlgia d’una joventut i d’uns temps passats que no poden tornar, per més que ens hi entestem. I això és extensible a bona part de la nostra classe política. Potser aniria sent hora de treure’ns definitivament la bata, o el vestit de comunió aquell que en fa a tots molt semblants, encara que uns se’l posaven amb cristiana devoció, uns altres perquè no hi havia més remei, i alguns altres pensant en els regals que rebrien. Acceptem, si em permeteu, que tots som súpers, tots som grans, però que no hi trobareu mai dos d’iguals, com diu la cançoneta i pensem com, des de diversitat, des de la discrepància fins i tot, podem compartir objectius i no només posades en escena més o menys llustroses.

Si fem un cop d’ull enrere, a aquests darrers 10 o 12 anys, potser començarem a veure diferències reals en els objectius finals; unes diferències, per cert, que s’han pogut dissimular (o amagar) rere la bata de l’estelada, o dels llacets grocs, però que en el fons potser encara hi són. La reflexió sobre la unitat necessària potser ha de ser molt més profunda del que és habitualment. El risc de fer-la, però, aquesta reflexió, és que potser descobrirem que al fons de tot, tal vegada no tot és tan net, tan cívic, ni tan immaculat com de vegades ens hem pensat, ni com a moltíssima gent li agradaria que fos. El problema és que que si no ens atrevim a arribar al moll de la qüestió, mai no sortirem d’aquesta mena de jocfloralisme kumbaià independentista en què massa sovint ens agrada reconfortar-nos, per entomar, a la nostra manera i amb un important nivell de tolerància (i de resignació, quan no de connivència directament), les autèntiques agressions que ens van caient dia sí i dia també.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php