Set 042019
 

Amb prou feines tres dies de setembre i ja ens queda lluny l’agost, l’estiu, les vacances… Malgrat tot el que es diu, costa poc tornar a la rutina i a la feina. Moment de retrobaments, de compartir records recents i de desar-ho tot al calaix o a la motxilla del que hem viscut. I sant tornem-hi. En marxa un altre cop, amb les esperances intactes, tal com pertoca a qualsevol començament o a qualsevol represa.

Sempre m’ha fet gràcia la gran paradoxa del setembre: tot comença, quan realment allò que encarem és la tardor i l’hivern, les dues estacions finals, en què tot s’atura. Ja és ben veritat que el nostre ritme social i el de la natura no van gaire ben compassats. Coses d’aquest calendari alternatiu i fictici que ens hem imposat, suposo.

Sigui com sigui, setembre. Mentre ens anem retrobant amb aquells que encara fan una mena d’agost amb torna, recuperem el ritme i l’activitat, a falta que s’obrin de nou les escoles, el gran tret de sortida de la rutina i de la normalitat. A poc a poc se’n van el color i les sensacions de l’estiu i anem posant en el punt de mira les fulles que cauen i en les festivitats nadalenques, ara que tot acaba i tot comença. I cada cop la motxilla de les vivències més plena i les ganes de tirar endavant més vives. Això és el setembre, un temps que avança entre el record i els esbossos d’un futur sempre incert i sempre seductor.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php