Jul 282019
 

Tots som culpables. Dit queda, ja d’entrada. Tots tenim aquesta petita o grossa part de culpa de tot el que passa, sigui per acció o per omissió, per les nostres paraules o pels silencis, ja sigui, fins i tot, pels nostres pensaments o per les nostres idees, que de vegades omplen de boira la raó; a consciència o sense que ni ens n’adonem, de fet.

Però què passa quan ens trobem cara a cara amb la innocència pura, amb el somriure elemental i net de qui encara mai no ha trencat cap plat? Doncs que tornem a creure, ni que només sigui per una breu estona, en la bondat pura, sense ombres, sense fisures; i tot el que és realment bo torna a semblar possible.

Diuen que envoltar-se de coses boniques fa més bonica la vida. No en tinc cap dubte. De la mateixa manera, el privilegi de poder tenir entre les mans, de tant en tant, la bondat sense més, per força ens ha de tornar una mica més innocents, una mica més humans.

Diumenge. Bon dia per aparcar la voràgine d’una realitat que sempre ens supera i que sovint incomoda, i per mirar de retrobar l’immens plaer de la bondat més elemental, de la innocència perquè sí, rere uns ulls que encara miren de cara, sorpresos i encuriosits.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php