Jun 052019
 

Res de nou. Tot segons el guió previst i sense cap marge per a la sorpresa. Ahir vam sentir les acusacions en els seus al·legats finals al Tribunal Suprem i la sensació era que es podien haver escrit fa sis o set mesos. Res del que s’ha pogut sentir o veure durant les sessions no els fet moure’s ni un mil·límetre de les seves posicions inicials. És un judici a colpistes i punt.

La setmana que ve sentirem les defenses i crec que tampoc no hi haurà sorpreses. Cap dels acusats no ha fet res condemnable i tot plegat és un judici polític que només té l’objectiu de decapitar els dos grans partits independentistes i fer-ho d’una manera contundent i alliçonadora perquè a ningú se li torni a passar pel cap qüestionar la sagrada unitat de la pàtria.

Fins aquí, tot previsible. Però quan el judici començarà de debò, serà en el moment en què es declari vist per a sentència. Perquè més enllà de les declaracions d’uns i altres, qui parlarà, al capdavall, serà la sentència i els jutges que l’escriuran. Aleshores sabrem si realment ja estava dictada abans de començar o si realment hi ha espai per a la justícia.

De moment, costa molt confiar en una institució, el Tribunal Suprem, que reconeix un colpista dels debò, el dictador Franco, com a cap d’estat legítim, ja als pocs mesos de l’inici (curiosament des de l’1 d’octubre de 1936) d’un cop d’estat real, militar, armat, tot i que encara havia de passar una llarga i cruel guerra fins que els defensors de la república fossin derrotats i el seu govern definitivament enderrocat. Negacionisme en estat pur a les més altes instàncies judicials espanyoles. Seguiran negant?

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php