Jun 032019
 

Hi ha determinades imatges que sempre m’han provocat una certa angúnia, pel que tenen de falses i per tot el que, en realitat transmeten. Són aquelles en què el polític de torn, sigui del partit que sigui, aprofita un esdeveniment popular per mirar d’aparentar una proximitat a la ciutadania que, en realitat, no existeix. Per posar només un parell d’exemples clàssics, recordem les del polític dalt d’un tractor que no sabria ni com engegar, dit sigui de passada, o remenant qualsevol cassola o similar, amb una cullera ben grossa, uniformat amb el davantal corresponent. Això sí amb la seva impol·luta vestimenta formal a sota, amb al qual cosa el ridícul es fa, si encara es pot, més evident.

Si us plau, que els polítics facin la seva feina, que la gent farem la nostra. I això que sembla tan elemental, no sempre passa. Ja fa temps que corren per les xarxes crides a l’acció popular per implementar el resultat del referèndum del primer d’octubre. Doncs malament rai, perquè el poble no té el poder. Qui se n’ha d’ocupar són els polítics, però es veu que altra feina tenen, ara mateix. La gent anònima, la massa (sediciosa o de possibles votants, segons les fonts) ja fa temps que fa allò que pot fer, des de manifestar-se allà on calgui, fins insistir amb actes periòdics i puntuals, com ara el cor de cantaries que dilluns a dilluns, des de fa més d’un any, es concentren davant de la Paeria de Lleida per recordar els presos polítics i els exiliats.

Convindria recordar que quan millor s’han fet les coses ha estat quan cadascú ha fet la seva feina, polítics inclosos, més enllà de les diferències ideològiques. Aquella tan llunyana imatge de l’abraçada entre el diputat David Fernàndez i el president Mas n’és un bon exemple, igual com ho és la celebració, malgrat totes les dificultats, del referèndum de l’1 d’octubre. El que va venir després, les pugnes partidistes i les ganes d’exhibir qui era més independentista, amb un excés de testosterona evident, ens va acabar duent allà on ara som.

Resum: menys remenar cassoles i més eixamplar la base, no a cop de pacte indigne, sinó demostrant que governar amb uns determinats valors (digueu-ne republicans, si voleu) és millor que fer-ho amb uns altres de monàrquics. Però, és clar, una foto sempre és un resultat a curt termini (i ben efímer, per cert), i la feina constant i tenaç, no. És trist però corren temps d’anar passant, per no acabar de perdre del tot bous i esquelles, ni cadires, pel que es veu.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php