Mai 312019
 

Se’ns acaba una altre mes i se’ns acaba la setmana. Divendres de trànsit, podríem dir, amb els peus encara al maig -el de cada dia un raig, o el mes de Maria, com cadascú s’estimi més-, però amb els ulls posats al juny, autèntic portal de l’estiu, i també amb els peus en una jornada que ja mira més cap al cap de setmana que cap a cap altre lloc.

Està bé, això d’ordenar el temps en dies, en setmanes, en mesos… Ens dona una certa perspectiva i ens marca objectius a curt termini, dates a les quals volem arribar, ni que només sigui per canviar el ritme monòton de cada dia, o per recordar que les estacions canvien, i amb elles la nostra predisposició a fer unes determinades coses, o altres.

Demà mateix serem al juny, el mes que marca la fi de moltes rutines, perquè bona part de la nostra societat funciona encara amb una curiosa disfuncionalitat entre el que indica el calendari, ordenat per anys, i el que dicten els cursos, amb el seu parèntesi estival. Sigui com sigui, ja comencem a sentir a prop la fi de tot allò que desarem allà on fins ara dormien els somnis del sol i la calor, protegits del fred hivernal, i que no retrobarem fins al setembre, amb el retorn a allò que en diem normalitat.

Potser sí que encara és d’hora, i que encara falten setmanes per anar tancant calaixos, però la perspectiva de fer realitat alguna que altra il·lusió bé mereix una avantsala d’aquesta mateixa il·lusió. I amb els temps que corren, estranys i imprevisibles, cap alegria ni cap esperança no són sobreres, ni ens poden fer cap nosa. Ni les mes simples, més habituals i tot sovint més ignorades.

 Leave a Reply

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

css.php