En el fons, era previsible. Ja tenim una versió evolucionada de «la manada», en aquesta ocasió a les Canàries, i sota el gens innocent nom de «nueva manada». És el que té convertir en notícia, o gairebé en personatges d’actualitat, una colla de delinqüents que es dediquen, per matar les hores i la innocència, a violar joves i a destrossar vides, com a forma de diversió.
«Nueva manada», doncs. La imitació funciona i sofistica les formes. Ara ja es pot segrestar la víctima, traslladar-la en el maleter d’un cotxe i violar-la sense miraments. Segurament es devia resistir ben poc, oi? Potser, fins i tot, s’ho va passar bé, en el paper d’heroïna de pel·lícula de diumenge a la tarda. Segur que algun jutge en farà aquesta lectura, o alguna de similar, dels fets. No en tinc cap dubte.
Mediàticament, la cosa funciona. Un nom ocurrent que maquilla els criminals, una colla de titulars i reportatges que banalitzen, quan no directament justifiquen, l’atac, i un nou model social a imitar per omplir les mai prou atractives nits de lleure i alcohol, entre homes joves que s’han de demostrar no sé ben bé què. Qui més vindrà, ara? «La manada reloaded«, «la manda, l’origen», «la manada, evolution» , «la manada, final fantasy«…? Quan tot es banalitza, tot és possible. Un model a seguir? Una nova tendència? Els mascles violadors com a influencers? No descartem res, per si de cas
Quanta condescendència, en el fons, amb aquests criminals. Quanta caspa i quanta supremacia masclista acumulades. Quant afany de protagonisme mediàtic, i quina manca absoluta d’escrúpols. Les manades aniran a més. El model ha estat prou potent (militars i guàrdies civils inclosos) i prou impune, com perquè sigui reeixit. Fa uns dies voltava per una capital de província espanyola -no en diré el nom perquè, de fet, podria ser qualsevol altra-, i em va sobtar l’abundància de grups de nois joves en busca de festa i diversió, ja des de primeres hores de la tarda. A l’altra banda, grups de noies joves fent les seves colles particulars. No ho vaig poder evitar; hi vaig veure moltes manades a l’aguait, i vaig pensar que alguna cosa ens estem deixant en el llarg camí de l’evolució social. Potser la més mínima consciència d’humanitat i de respecte, fins i tot.
